DESPERTAR SENSORIAL 2017, SEGUINT EL TREBALL D’EMMI PIKLER

23 de setembre, 21 d’octubre, 18 de novembre i 16 de desembre, de 10 a 14 h

Emmi Pikler (1902-1984), va ser una pediatra hongaresa, que va investigar sobre el paper de l’adult i la seva intervenció en el desenvolupament dels nens. Va crear un sistema basat en el respecte al nen, deixant-li plena llibertat de moviment en un espai adequat.

El curs conté els següents mòduls:

MOURE’S EN LLIBERTAT. 23 set.
CURA I ATENCIÓ AL NADÓ. 21 oct.
RESPOSTES PACÍFIQUES DAVANT EL CONFLICTE. 18 nov.
JOC (O-3 anys).16 des.

Moure’s en llibertat (0-3 anys). 23 set.

Veure la importància de respectar les habilitats dels nen des del començament de la vida, per a un desenvolupament autònom. Cura de l’espai, roba, material per aconseguir un bon desenvolupament motriu.

Cura i atenció al nadó. 21 oct.

Consciència de la nostra actitud en el moment de les atencions a l’infant (bany, canvis, menjar,…). Què facilitaria que aquests moments fossin tranquils i de plaer?
Tacte, veu i mirada.
Com permetre que els nens estiguin actius i participants en aquests moments.
L’autonomia neix del plaer, no és un deure.

Respostes pacífiques davant el conflicte.18 nov.

Tenint en compte el treball de Loczy i veient el nen com a bo i competent, parlarem de problemes que ens trobem i intentarem veure altres possibilitats .

Joc (0-3 anys).16 des.

Quines són les condicions d’espai i material que necessita el nen per jugar amb qualitat?
Atenció i concentració en el joc.
Com la nostra actitud pot possibilitat i afavorir bons moments de joc.
Les joguines més adients a cada etapa de desenvolupament.

“L’essencial és que el nen descobreixi ell sol la major part de coses possible. Si l’ajudem a solucionar les seves dificultats, el privem justament del que és més important en el seu desenvolupament intel·lectual i emocional. Un nen que aconsegueix superar les seves dificultats de manera autònoma, adquireix uns coneixements diferents del que rep de l’exterior les solucions”
Emmi Pikler

Preu: 150 €

Descarrega el full d’inscripció

 

Valoracions de les persones que van assistir-hi el curs passat

Què t’ha despertat el curs?:

El curs et fa plantejar el dia a dia a la teva feina, et fa re-capacitar sobre la
manera de fer les coses que, sovint, es converteixen en rutina i no es fan
bé com es poden fer per ajudar al desenvolupament dels nens i nenes.

A les hores que es va més esverat com ara els canvis de bolquers i a les hores dels àpats, penses dues vegades: penses si val la pena o cal que anem tan esverats i amb tanta pressa, ja que els nens no entenen els horaris ni les presses per les que els fem anar de pressa. I a l’hora de fer activitats, enlloc de fer-ho a la taula o en forma de treball penses en poder-ho fer més lliure i espontani.

M’ha fet reflexionar, el fet que a vegades la nostra actitud a l’escola és d’anar
molt ràpid (ja que sempre anem a cop de rellotge) i, sense adonar-nos no
mostrem tan d’afecte als nens com es mereixen..

La meva reflexions sobre el curs, de moment, és que és trist que haguem d’anar a un curset per adonar-nos de coses que sovint són només de sentit comú. Després d’haver treballat un matí tens la sensació que no has après res que ja no sabéssim.
En canvi no sé per quin motiu, a la pràctica ens deixem portar per una altra manera de fer, potser al ritme de la societat, que s’encomana per tot.

Ser més conscients quan actuem amb els infants i tenir més en compte que
són persones petites.

Si, en principi intentes posar en pràctica tot el que es va dir, però sempre acabes fent-ho igual que sempre.
El que si que m’ha passat és que cada vegada que canviava un nen, jugava amb ell, li demanava que fes alguna cosa, em parava a pensar en la manera de fer-ho, dir-ho.
Em preguntava: li has demanat o li has ordenat? Ho has fet això això. Això m’ha ajudat a pensar en el que faig, com ho faig,.. a reflexionar i interrogar-me sobre els meus actes.

A l’hora de fer les activitats, observo més l’actitud del nen/a i espero abans
d’oferir. No soc tant estricta amb els horaris ni la programació.

El curs, més que despertar alguna curiositat o coneixement, m’ha fet reflexionar o més aviat parar atenció en les petites coses que li vas dient al nen o de la manera que li dius, o com li demanes alguna cosa.

Ja fa força temps que em vaig plantejar si podia millorar la meva manera
d’estar i la meva manera de fer amb els infants.

Penso que aquest curs m’ha permès adonar-me de moltes coses i reflexionar
sobre la importància que té la nostra relació i el
nostre tracte amb els infants.

Soc addicta a treure mocs i aquests 15 dies, abans de treure’n més ho he fet saber i la cosa ha anat més bé
En general a avisar els nens del que farem a continuació
Sobretot això ho he passat molt a la pràctica amb el meu fill i fer-ho evita moltes discussions.

La reflexió que jo he fet respecte el curs ha sigut mirar més al nen, escoltar-lo i aprendre d’ell.

Després del 1r dia del curset, el dilluns a l’escola vaig intentar durant el canvi de bolquers fer-ho de la manera que vàrem observar al vídeo i la veritat és que els nens al·lucinaven una mica i veia que estaven molt atents i contents, i els hi dedico més temps que abans.

La primera sessió del curs em va fer plantejar diverses qestions: si el ritme de treball que portem és l’adequat, si dediquem suficient atenció a tots els
infants, si tenim prou cura,…

Abans els despertava, aquesta setmana he donat temps i he vist que s’estiraven, s’asseien i s’anaven (o intentaven) posant les sabates. Jo podia estar tranquil·la.

M’ha fet reflexionar el mon de les joguines, el joc (en general), el tema del moviment, com ens movem i actuem dins el mon materialista en què vivim, però com de bé podem viure, jugar ,moure’ns pel mon sense tantes joguines i materials innecessaris.

M’ha despertat la importància que té l’estar a terra, tant per nosaltres, com
per el nen. Ells en el terra es desenvolupen de manera més autònoma.
També he après la importància que té el to muscular, com toquem, com
podem passar el nostre malestar.

M’ha fet pensar en el to de veu , en com en dirigeixo al nen/a . li pregunto les coses, li anticipo l’acció…